El pes de la dona al sector del metall s'estanca en el 18% de la feina. Aquesta és la trista realitat que van presentar els principals mitjans de comunicació generalistes i especialitzats en un estudi de finals de 2021.
Si la presència de la dona al conjunt del mercat laboral és del 45,5%, per quin motiu a la indústria metal·lúrgica es veu relegat al 18%?
Segons informació de l'agència EFE, la dona en els darrers deu anys havia augmentat la seva presència al mercat laboral però hi ha sectors masculinitzats com el del metall en què s'ha estancat al 18% de l'ocupació sectorial, situació que porta a aquesta indústria a estudiar com atreure també el talent femení. Les dones que es dediquen a activitats tradicionals de la indústria siderometal·lúrgica són 168.300 i actualment representen el 18,4 % de la plantilla total, taxa que amb prou feines ha variat en l'última dècada (18,8 %). segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA)
Més dades En el citat informe, els grups de comunicació Vocento, Prisa i Godó van crear Wemass. Es tracta d'un marketplace programàtic (La paraula marketplace ve de la unió de dos termes en anglès: Market, que vol dir mercat Place, que és lloc. Sent així, se'l pot entendre com un local de compres, una mena de vitrina virtual que presenta als clients productes de diverses marques o empreses). Recentment es van divulgar les següents dades en relació a la dona al mercat laboral de la metal·lúrgia , que reproduïm a continuació:
"El sector ocupa en conjunt 914.000 persones en aquestes activitats de fabricació metal·lúrgica, xifra que puja fins a 1,6 milions de persones si es tenen en compte a més els llocs de treball generats en la reparació, muntatge, manteniment i comerç de productes metàl·lics i maquinària . Aquesta presència femenina al sector metal·lúrgic contrasta amb la que registra en el seu conjunt al mercat laboral, on les dones ocupen el 45,5 % dels llocs de treball, taxa que ha millorat 2 punts en deu anys. De fet, les dones han experimentat un increment de l'ocupació del 7,8% en la darrera dècada, davant de l'1,1% de la dels homes. La indústria del metall s'ha marcat com a objectius atraure més dones i joves cap al sector STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), per a la qual cosa reclama la introducció de programació bàsica com a assignatura a totes les aules i integrar l'aprenentatge digital a tots els plans destudis. Així figura en les propostes que ha elaborat el sector del metall europeu, amb què, assegura, augmentarà l'ocupació femenina a la indústria tecnològica reduint així la bretxa salarial. "Fa anys, les professions de la indústria siderometal·lúrgica exigien molt esforç físic", explica a Efe la patronal del sector Confemetal, ja que havien de moure i treballar peces pesades a base de la seva pròpia força. "Abans, un calderer agafava una xapa plana i, a base de cops, la convertia en corba. Ara ho fa una màquina, a la qual una persona dóna l'ordre prement un botó, perquè aquests treballs estan mecanitzats, robotitzats i informatitzats", segons Confemetal. "Aquest tipus de treballs tan físics pràcticament han desaparegut, però no la imatge, i això produeix un cert rebuig entre les dones", assegura. La imatge del treballador d'aquesta indústria (calderer, soldador, torner i fresador) era la d'un obrer vestit amb un brut mico blau, però actualment és la de persones que podrien anar vestides amb una camisa blanca impol·luta, explica la patronal, que aquest any compleix 40 anys.
Els llocs de treball de la indústria del metall "estan excel·lentment pagats" (amb un salari d'entrada que supera 1.500 euros), el nivell d'atur és "marginal" i l'ocupació és "sòlida", atès que l'empresari proporciona formació, per cosa que intenta mantenir el talent, assegura. Amb l'aprovació de la Llei d'Igualtat el 2007 i posteriorment aquest any amb la d'Igualtat Laboral, les empreses de més de 50 treballadors estan obligades a elaborar i aplicar plans d'igualtat amb què assolir la igualtat d'oportunitats i evitar la discriminació laboral entre homes i dones. Ja el 2018 hi va haver diversos convenis col·lectius d'empreses del sector del metall que contenien declaracions expresses de caràcter general "a favor d'una contractació de dones més gran" als centres de producció i "prohibint" la seva discriminació en l'accés a llocs, promoció o formació , així com en matèria retributiva. "
Les dades publicades es refereixen al nostre país, i no és traslladable aquesta situació a altres països europeus, amb millors ràtios ni per descomptat a països d'iberoamèrica on els percentatges podrien ser superiors però les condicions laborals francament precàries. Ens quedem doncs amb la reflexió de proximitat i des d'aquí animem les dones a formar-se en especialitats metal·lúrgiques de tecnologies avançades, que poden suposar un repte fantàstic en un ofici, com s'ha dit, força o molt masculinitzat.
Una pinzellada d'història amb ànima Ens va agradar l'article del diari digital L'Esquerra, que Ricardo Palmadessa va publicar el 22 de juliol de 2020. És un flaix d'un moment històric en què la dona va tenir una important incorporació a la metal·lúrgia obligada per la situació política i social. Redactat amb mirada femenina i artística pel seu enfocament humanista el reproduïm parcialment com a gest de complicitat al tema que avui ens ocupa.
Revista la Izquierda Dimecres 22 de juliol de 2020 Ricardo Palmadessa "Quin color té la Història? La foto en colors d'una obrera en una fàbrica de municions fa més de cent anys sembla més real que el seu original en blanc i negre. Ens apropa a ser testimonis d'aquell moment: la Primera Guerra Mundial i les dones reemplaçant els homes enviats al capdavant. imatge: Marina Amaral | Editorial Head of Zeus No sabem el nom de l'obrera britànica que fabrica les municions que els soldats dispararan amb els seus canons al front aliat durant la Primera Guerra Mundial. Segurament aquella dona treballadora mai no es va imaginar que acabaria fent bales en aquella planta metal·lúrgica que fins fa poc es dedicava a fabricar olles, lleixes i objectes d'ús domèstic. Potser tampoc es va imaginar treballant en una fàbrica: nascuda i criada al camp no albirava el seu futur de manera molt diferent del present dels seus pares, llaurant la terra aliena per aconseguir el suport per a la seva família. Però el desenvolupament de la indústria capitalista durant aquest darrer segle havia significat un imant per a la població camperola que somiava canviar la seva dura i miserable vida per les promeses de progrés de la ciutat moderna, i van acabar deixant la seva llar al camp per amuntegar-se a les fosques peces de les ciutats properes a les fàbriques.
A la foto acolorida veiem la dona operant el torn amb destresa per treure centenars, milers de peces, les beines que després s'emplenaran amb la pólvora que farà volar pels aires els soldats alemanys a les trinxeres, obrers igual que el seu marit també al front, tots manats, de banda i banda, a lluitar una guerra aliena: la disputa per la supremacia a l'incipient mercat mundial imperialista, de la qual cap soldat ni les seves famílies en sortirien beneficiats, com està a la vista més de cent anys després. Era 1915 a Anglaterra i potser ella no era obrera a la fàbrica però es va veure obligada a fer-ho per cobrir la mà d'obra masculina que havia estat massivament enviada a les trinxeres i així aturar l'olla de la seva família, ara sense home que la sostingui .
.............................................
La foto en colors de la dona tornera a la fàbrica de municions sembla més real que la seva versió original monocromàtica, per més que sapiguem que el 1915 encara no hi havia pel·lícula fotogràfica que reproduís els colors. L?ull està acostumat al color. Corregeixo: estem acostumats al color a les imatges. Ben entrat el segle XXI resulta poc comú veure una foto documental en blanc i negre, que sembla reservat per a projectes més personals o artístics. És comú que algú ens comenti sobre alguna foto: Molt bonica, però per què és en blanc i negre? La proliferació d'imatges als mitjans digitals i la seva viralització a les xarxes no fa sinó amplificar aquesta aparença de normalitat a tot color. Aleshores, veure una foto de més de cent anys amb els colors que haurien tingut aquestes persones, aquests objectes i aquests llocs ens apropa a ser testimonis d'un fet del passat llunyà. La foto no sembla tan vella en colors. La imatge de què parlem forma part del llibre El mundo en llamas, realitzat per l'artista brasilera Marina Amaral al costat de l'historiador britànic Dan Jones: una selecció de 200 fotografies d'entre 1914 i 1945, prenent les dues guerres com a parts d'un mateix període . Les fotos acolorides per Amaral després d'una investigació minuciosa, no deixen de ser una versió pintada de la realitat, tant com les fotografies, en blanc i negre o en colors, sempre són versions de la realitat. Fotografiar és dibuixar amb llum des dels seus orígens fins ara: diferenciar llums i ombres i imprimir-les en suport. El color és un agregat, una simulació aconseguida mitjançant filtres tant a la pel·lícula química com al sensor digital.
La jove artista brasilera fa magistralment i de manera artesanal, no sabem amb quina tècnica o programari, una reconstrucció pintada de fotografies de valor històric. Al costat del seu soci l'historiador britànic fan una mena d'historiografia en imatges: en lloc de preguntar-se com i per què van passar els fets, es pregunten com es veien i de quin color eren. La foto de la dona fabricant municions és tan real que sembla actual, no només per l'impacte dels colors sinó perquè avui com fa cent anys són els treballadors i les treballadores els que estan a la primera línia fent que el món funcioni. Potser la foto d'avui en lloc d'una tornera seria una infermera."
Acompanyem aquest post amb un video sobre la dona metalurgica a Argentina.
MECANITZAT A BARCELONA, DECOLETATGE INDUSTRIAL, EMPRESES DE MECANITZAT A BARCELONA, EMPRESES DE CNC, TALLER DE MECANITZAT, EMPRESES DE DECOLETATGE, MECANITZATS INDUSTRIALS, PECES METÀL·LIQUES A MIDA, CNC BARCELONA, CNC BARCELONA ARRENCADA DE VIRUTA, EMPRESES DE MECANITZAT A BARCELONA, EMPRESES DE DECOLETATGE,FABRICACIÓ DE PECES INDUSTRIALS