La mecanització és una fase productiva que comprèn un conjunt d'operacions de conformació de peces mitjançant l'extracció de material, majoritàriament en forma de ferritja ja sigui per arrencada, laminada o per abrasió.conformació de peces mitjançant l'extracció de material, majoritàriament en forma de ferritja ja sigui per arrencada, laminada o per abrasió.
Amb la mecanització s'obtenen geometries amb alt nivell de precisió que no permeten altres processos productius com (fona, forja, injecció,...)
En el mecanitzat per arrencada de ferritja, el material és arrencat o tallat per una eina donant lloc a un malbaratament o ferritja. En aquest procés de mecanitzat es donen processos de desbast (eliminació de molt de material amb poca precisió) o procés intermedi i d'acabat o eliminació de poc material amb molta precisió. Aquest procés final té per objectiu donar lʻacabat superficial que es requereixi en diferents superfícies de la peça. Tot i això té una limitació física ja que arriba un moment en què l'esforç per estrènyer l'eina contra la peça és tan lleuger que l'eina no penetra i no s'arriba a extreure encenall.
Principals moviments
En aquest procés de mecanitzat per arrencada de material intervenen dos moviments:
- El moviment principal és el responsable de l'eliminació del material
- El moviment d'avenç és el responsable de l'arrencada continuada del material, marcant la trajectòria que ha de seguir l'eina amb aquesta finalitat.
El mecanitzat per laminat o sense arrencada de ferritja, en canvi, és un procés de manufactura que transforma peces semielaborades en peces finals sense desprendre cap partícula de material al procés.
Aquests processos es fonamenten en la deformació plàstica del material aplicant pressió i calor, ja sigui mitjançant cops, corrons o mitjançant un encuny, en fred o en calent.
L'existència del conformat sense arrencada de ferritja es remunta a encara més enrere que la mecanització per arrencada de ferritja, ja que un procés com la forja en la seva versió tradicional és un dels processos metal·lúrgics més antics que existeixen. Va ser amb el perfeccionament dels sistemes de fabricació que va sorgir una necessitat de precisió major i amb ella els sistemes amb arrencada de ferritja, els exponents més antics dels quals són el trepat, el fresat i el tornejat.
Finalment la mecanització per abrasió: és l'eliminació de material desgastant la peça en petites quantitats, desprenent partícules de material, en molts casos, incandescent.
Aquest procés es realitza per lacció duna eina característica, la mola abrasiva. En aquest cas, l'eina (queixal) està formada per partícules de material abrasiu molt dur unides per un aglutinant. Aquesta forma d'eliminar material ratllant la superfície de la peça necessita menys força per eliminar material prement l'eina contra la peça, per la qual cosa permet que es puguin donar passades de molt més gruix. La precisió que es pot obtenir per abrasió i l'acabat superficial poden ser molt bons, però els temps productius són molt prolongats.