top of page
Foto del escritorMecanizados Inter2000 SLU

PRINCIPALS MOVIMENTS EN EL MECANITZAT PER ARRENCADA DE FERRITJA

Avui explicarem quins són els principals moviments en la mecanització per arrencada de ferritja.


Mecanitzat per arrencada de ferritja

Principals moviments del mecanitzat per arrancada de ferritja Els principals moviments en la mecanització per arrencada de ferritja d'una peça són:


  • Tall

Amb aquest moviment penetra l'eina al material, sent la causant de produir la ferritja. Es defineix mitjançant la Velocitat de Tall.


  • Avanç

Aquest moviment és el realitzat en desplaçar el punt daplicació del tall. Es defineix mitjançant la velocitat d'avenç.


  • Alimentació

Es defineix amb el paràmetre de Profundidad de Pasada i és l'encarregat de tallar un gruix del material.


Tipus de mecanitzat per arrencada de ferritja En la mecanització per arrencada de ferritja s'eliminen trossos de material mitjançant eines amb talls perfectament definits.


Els tipus més habituals són:

  • Serrat

La serrada és una tècnica de mecanitzat (que pot ser un procés manual o realitzat mitjançant màquina eina) que consisteix a lliscar un full de serra cap endavant i cap avall per realitzar un tall al material.

  • Llimat

És un procés manual, la forma més antiga de treure encenall. Consisteix a lliscar repetidament una llima per desbastar el material. Té poca capacitat d'arrencada i s'utilitza per a ajustaments, per la qual cosa cal una mà d'obra força especialitzada. Hi ha diferents tipus de llimes, depenent de la mida de les dents i de la secció de la llima.

  • Trepant

És l'operació consistent a fer forats circulars en una peça. Per això es munta a la màquina de trepar una eina anomenada broca, que gira per penetrar eliminant encenalls del material que es vol trepar. Els trepants poden ser: de mà, de sobretaula, de columna o radial.

  • Roscat

Consisteix a girar una eina de tall introduint-la en un forat previ (mascle) o girant-la al voltant d'una vareta (terraja) servint-se d'un utensili per girar-les amb facilitat anomenat volvedor.

El roscat es pot fer manualment o amb màquina eina També es pot roscar en màquines com forats o fresadores o en màquines especialment adaptades a la realització de rosques (roscadores), acoblant l'eina de tall a aquesta màquina.

  • Tornejat

És un procediment per crear superfícies de revolució per arrencada de ferritja. Anomenem superfícies de revolució aquelles en què si fem un tall per un pla perpendicular al seu eix, la secció del qual és circular. La màquina que s'utilitza per al tornejat s'anomena torn. En aquesta màquina, la peça té moviment circular o rotatori i l'eina lineal. Al nostre taller de mecanitzat disposem d'una extensa varietat de torns per cobrir diàmetres diversos i peces complexes. El tipus de peces que podem fer combinant aquests tres moviments principals és molt variat en funció del diàmetre, la longitud, la complexitat de les formes a mecanitzar, etc. La peça a mecanitzar va amarrada mitjançant un sistema de fixació (plat de urpes, pinça, plat llis, …) i té moviment rotatori, i l'eina de tall va fixada a un suport o torreta i es desplaça a les dues direccions indicades per procedir a l'arrencada de material.


A més, el moviment dels eixos del torn pot ser totalment manual o semiautomàtic, o pot estar governat per un CNC. Seguint aquests principis hi ha diferents tipus de torns, que alhora poden anar proveïts de diferents accessoris. Tipus de torns més habituals en el mecanitzat per arrancada de ferritja


  • Torn paral·lel o torn horitzontal

Torn frontal (o torn a l'aire): es fa servir per a la fabricació de peces curtes i de gran diàmetre.


  • Torn vertical

El seu eix principal és vertical respecte del terra. S'usa per a la fabricació de peces pesades.


  • Torns emprats en la indústria del decolletatge

com els mutihusillos per a la realització de diverses peces alhora.

  • Fresat

És un procediment consistent en el tall del material amb una eina rotativa que pot tenir un o més talls. El tall es fa combinant el gir de l'eina amb el desplaçament, bé sigui de la mateixa eina o de la peça a treballar. Depèn del disseny de la màquina que allò que es desplaci sigui l'eina, la taula, o que combini el desplaçament de tots dos. Aquest desplaçament es realitza en qualsevol adreça dels tres eixos possibles en què es pot desplaçar la taula, a la qual va fixada la peça que es mecanitza. La màquina que es fa servir s'anomena fresadora, que habitualment compta amb múltiples opcions i variants.

Quan una fresadora de control numèric disposa de canvi automàtic d'eines, s'anomena centre de mecanització.

  • Brotxat

El brotxat consisteix a passar una eina rectilínia de talls múltiples, anomenada brotxa, sobre la superfície a tallar a la peça, ja sigui exterior o interior, per donar-li una forma determinada. El brotxat es realitza normalment d'una sola passada mitjançant l'avanç continu de la brotxa, la qual retrocedeix al punt de partida després de completar el recorregut. La brotxa treballa per arrancada progressiva de material mitjançant l'esglaonament racional de les dents, determinat per la forma cònica de l'eina. La forma de l'eina permet obtenir formes que per un altre procediment serien molt costoses o impossibles. El moviment de tall (C) el produeix la brotxa en avançar, mentre la peça està fixa; la profunditat de passada (P) la proporciona la pròpia eina. La brotxadora és una màquina relativament moderna i s'empra en sèries llargues ja que la brotxa és una eina cara.

  • Mortallat

La mortatjadora, també anomenada llimadora vertical, és una màquina l'eina de la qual, dotada de moviment rectilini i alternatiu vertical, arrenca encenall en moure's sobre peces fixades sobre la taula de la màquina. Els treballs propis de la mortatjadora poden realitzar-se en peces petites en altres màquines com la fresadora, i per això aquesta màquina no ha adquirit el desenvolupament i perfecció de la majoria de les màquines eines. Les mortajadores es van crear principalment per a l'execució de ranures, generalment xaveters, en politges, volants, etc., però també s'utilitzen per contornejar matrius, lleves, plaques, per tallar engranatges, etc.



61 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Commentaires

Les commentaires n'ont pas pu être chargés.
Il semble qu'un problème technique est survenu. Veuillez essayer de vous reconnecter ou d'actualiser la page.
bottom of page